<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734</id><updated>2012-02-08T21:51:23.850+01:00</updated><category term='Guimerà'/><category term='Teatre'/><category term='Renaixença'/><category term='Zola'/><category term='Pitarra'/><category term='Poe'/><category term='Cinema'/><category term='Cartellisme'/><category term='Arquitectura'/><category term='Modernisme'/><category term='Literatura'/><category term='Maria Rosa'/><title type='text'>LECTORÀLIA</title><subtitle type='html'>Bloc de Literatura Catalana de 2n de batxillerat de l'IES Vescomtat de Cabrera</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>12</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-7636322647871805521</id><published>2012-04-23T18:43:00.000+02:00</published><updated>2011-09-05T16:46:04.672+02:00</updated><title type='text'>RAMONA, ADÉU, DE MONTSERRAT ROIG</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/S9MbRDltRII/AAAAAAAAAO8/VzVDZozfQNU/s1600/Montserrat%2520Roig%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/S9MbRDltRII/AAAAAAAAAO8/VzVDZozfQNU/s200/Montserrat%2520Roig%5B1%5D.jpg" tt="true" width="140" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/ramona/index.htm"&gt;&lt;i&gt;Ramona, adéu&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;i&gt;, &lt;/i&gt;de &lt;a href="http://www.escriptors.com/autors/roigm/"&gt;Monserrat Roig&lt;/a&gt;,&amp;nbsp;narra la intimitat de tres dones (àvia, mare i filla) que pertanyen a generacions diferents i que viuen a la ciutat de Barcelona, a partir de la recerca de la seva pròpia identitat i de les relacions sentimentals que estableixen. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La novel·la construeix tot un món al voltant de les protagonistes, per això no hi manca cap ingredient: novel·les, poemes, músiques de la seva vida... &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;En un fragment de la novel·la llegim: "I la teva família, plena de &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Madame_Bovary"&gt;Madames Bovary&lt;/a&gt; d'escassa imaginació, de &lt;a href="http://www.lletra.com/es/obra/pilar-prim-1906"&gt;Pilars Prims&lt;/a&gt; angoixades, de &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Regenta"&gt;Regentes&lt;/a&gt; casolanes, és un arsenal literari de primera". &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;ACTIVITATS DE SÍNTESI:&lt;/span&gt; &lt;br /&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;1. A partir de la lectura i la reflexió feta a classe, comenta els personatges literaris esmentats i assenyala la relació que tenen amb les protagonistes de la novel·la que ens ocupa. &lt;br /&gt;&amp;nbsp; &lt;br /&gt;2. Aprofundeix en la lectura i fes les activitats de comprensió lectora de la &lt;a href="http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/ramona/escrit.htm"&gt;proposta de lectura de l'obra.&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-7636322647871805521?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/7636322647871805521/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=7636322647871805521' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/7636322647871805521'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/7636322647871805521'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2010/04/ramona-adeu-de-motserrat-roig.html' title='RAMONA, ADÉU, DE MONTSERRAT ROIG'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/S9MbRDltRII/AAAAAAAAAO8/VzVDZozfQNU/s72-c/Montserrat%2520Roig%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-3940470452223357251</id><published>2012-02-27T20:43:00.000+01:00</published><updated>2011-09-05T16:45:20.873+02:00</updated><title type='text'>ESTUDI D'ALLÒ QUE TAL VEGADA S'ESDEVINGUÉ</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.scribd.com/doc/27620511/Joan-Oliver" style="-x-system-font: none; display: block; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 14px Helvetica,Arial,Sans-serif; margin: 12px auto 6px; text-decoration: underline;" title="View Joan Oliver on Scribd"&gt;Joan Oliver&lt;/a&gt; &lt;object data="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf" height="600" id="doc_213855998399522" name="doc_213855998399522" style="outline-color: invert; outline-style: none; outline-width: medium;" type="application/x-shockwave-flash" width="100%"&gt; &lt;param name="movie" value="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf"&gt;&lt;param name="wmode" value="opaque"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#ffffff"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowScriptAccess" value="always"&gt;&lt;param name="FlashVars" value="document_id=27620511&amp;amp;access_key=key-2nplcd285n0fgjpg2wft&amp;amp;page=1&amp;amp;viewMode=list"&gt;&lt;embed id="doc_213855998399522" name="doc_213855998399522" src="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf?document_id=27620511&amp;amp;access_key=key-2nplcd285n0fgjpg2wft&amp;amp;page=1&amp;amp;viewMode=list" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="600" width="100%" wmode="opaque" bgcolor="#ffffff"&gt;&lt;/embed&gt; &lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-3940470452223357251?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/3940470452223357251/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=3940470452223357251' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/3940470452223357251'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/3940470452223357251'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2010/02/estudi-dallo-que-tal-vegada-sesdevingue.html' title='ESTUDI D&apos;ALLÒ QUE TAL VEGADA S&apos;ESDEVINGUÉ'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-5077351827144193000</id><published>2012-02-06T22:22:00.000+01:00</published><updated>2011-09-05T16:44:45.777+02:00</updated><title type='text'>INTRODUCCIÓ A LA VIDA I OBRA DE JOAN OLIVER</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/S28v9Mp19yI/AAAAAAAAAMc/xs_3wvF5WSI/s1600-h/1joan+oliver%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" kt="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/S28v9Mp19yI/AAAAAAAAAMc/xs_3wvF5WSI/s320/1joan+oliver%5B1%5D.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="background-color: white; color: #990000;"&gt;Quatre&amp;nbsp;ratlles sobre l'autor abans de preparar l'estudi de l'obra.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="background-color: white;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(Del pròleg de Pilar Puimedon a Allò que tal vegada s'esdevingué, Ed. Proa, Barcelona, 2008.)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Neix a Sabadell, el 29 de novembre de 1899. Era el quart fill d'una família de l'alta burgesia de la ciutat. Cursà la carrera de dret, però el seu interès per les lletres el portà ben aviat a col·laborar al Diari de Sabadell.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les seves primeres incursions literàries ja deixen veure un &lt;a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-oliver"&gt;Joan Oliver&lt;/a&gt; crític amb la moral i els costums de la classe burgesa, classe a la qual curiosament pertanyia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al llarg dels anys 20 i 30 publica narracions, estrena obres de teatre i se submergeix també en la creació poètica amb el pseudònim de Pere Quart. Es manté molt actiu fins i tot un cop esclatada la Guerra Civil, quan publica precisament l'obra que ens ocuparà: &lt;em&gt;&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/All%C3%B2_que_tal_vegada_s'esdevingu%C3%A9"&gt;Allò que tal vegada s'esdevingué&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El resultat de la Guerra Civil l'obligà a exiliar-se a Santiago de Xile. L'any 1948 torna de l'exili i és empresonat dos mesos i mig. Oliver es troba amb una societat desfeta, sense llibertats i amb un món ultraconservador, presidit per tot allò que ell havia rebutjat. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;EL TEATRE DE JOAN OLIVER&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El teatre català contemporani es veu greument afectat per la Guerra Civil i la postguerra: la prohibició de representar en català i la censura ho posen molt difícil als autors i al públic, lògicament. Però, ja que no pot dur a terme una activitat normal, Joan Oliver s'esforça a traduir al català obres de dramaturgs clàssics com Molière, Shaw, Beckett, Brecht, Txèkhov, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La primera etapa de la producció teatral d'Oliver és la que ara ens interessa i va de l'any 1928 al 36 (any de la Guerra). Les seves obres es classifiquen dins la "comèdia burgesa" (obres perfectament estructurades en plantejament, nus i desenllaç) i tenen un to crític envers la societat. Els personatges són esquemàtics, estereotips negatius de tot allò que l'autor vol criticar. La crítica, la ironia, la paròdia són les seves principals armes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pel que fa al llenguatge, Oliver tria un registre col·loquial i un to familiar però sempre correcte, amb estructures sintàctiques conversacionals, per tal de conferir el major realisme i força als seus personatges.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;BIBLIOGRAFIA GENERAL:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Enric BOU, "Joan Oliver, Pere Quart", dins Història de la literatura catalana. Barcelona, Ariel, vol. 10, pàgs. 287-301.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A. CARBONELL i M. CASSANYES, Llengua i literatura, Mirada 1, ed. Teide, 2008,pàgs. 279-280.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;MATERIAL D'INTERÈS:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.escriptors.cat/autors/oliverj/"&gt;Joan Oliver&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12048621999195962976846/"&gt;La Bíblia (Gènesi)&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-5077351827144193000?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/5077351827144193000/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=5077351827144193000' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/5077351827144193000'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/5077351827144193000'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2010/02/introduccio-la-vida-i-obra-de-joan.html' title='INTRODUCCIÓ A LA VIDA I OBRA DE JOAN OLIVER'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/S28v9Mp19yI/AAAAAAAAAMc/xs_3wvF5WSI/s72-c/1joan+oliver%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-107891435321392121</id><published>2012-01-23T23:22:00.000+01:00</published><updated>2011-09-05T16:44:11.569+02:00</updated><title type='text'>MÚSICA I POETES: "CANÇÓ A MAHALTA", DE TORRES A LLACH</title><content type='html'>El poema titulat&amp;nbsp;&lt;em&gt;Cançó a Mahalta&lt;/em&gt;&amp;nbsp;és un dels més coneguts i populars de la producció de &lt;a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/marius-torres"&gt;Màrius Torres&lt;/a&gt;&amp;nbsp;gràcies a l'adaptació musical que en va fer el cantautor &lt;a href="http://www.lluisllach.cat/"&gt;Lluís Llach&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" class="youtube-player" frameborder="0" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/aq9yhyFMcmY" title="YouTube video player" type="text/html" width="480"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Escolta la cançó i respon:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. Cerca el poema original de&amp;nbsp;Màrius Torres&amp;nbsp;i llegeix-lo (Pots trobar-lo a l'Antologia poètica).&lt;br /&gt;2. Quina visió de l'amor apareix al poema? Comenta-ho.&lt;br /&gt;3. Què t'ha semblat la versió musicada de Lluís Llach? És fidel al poema original&amp;nbsp;de Torres? Analitza-ho.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-107891435321392121?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/107891435321392121/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=107891435321392121' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/107891435321392121'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/107891435321392121'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2010/01/musica-i-poetes-els-amants-destelles.html' title='MÚSICA I POETES: &quot;CANÇÓ A MAHALTA&quot;, DE TORRES A LLACH'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/aq9yhyFMcmY/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-8478333479714055064</id><published>2011-12-14T23:25:00.000+01:00</published><updated>2011-09-05T16:43:37.698+02:00</updated><title type='text'>SOLITUD, DE VÍCTOR CATALÀ</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/Sya7Ma_eb2I/AAAAAAAAAMQ/3ep4-xLwUJI/s1600-h/victor+catala1%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" rs="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/Sya7Ma_eb2I/AAAAAAAAAMQ/3ep4-xLwUJI/s200/victor+catala1%5B1%5D.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Solitud&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; és considerada una de les millors novel.les de la literatura catalana per la novedosa forma de narrar que hi emprà Víctor Català i per la universalitat de la seva temàtica. Després d´haver-ne fet la lectura, bé val la pena d´aprofundir-hi, oi?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;SABEU QUÈ ÉS UNA CACERA DEL TRESOR? Doncs, tot seguit ho esbrinarem a partir d'aquest enllaç que us permetrà descobrir si sabeu prou coses sobre l'obra que ens ocupa. Us hi atreviu? &lt;a href="http://phobos.xtec.cat/a8052992/intranet/documents/web/solitud.htm"&gt;CLIQUEU AQUÍ.&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-8478333479714055064?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/8478333479714055064/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=8478333479714055064' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/8478333479714055064'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/8478333479714055064'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2009/12/solitud-de-victor-catala.html' title='SOLITUD, DE VÍCTOR CATALÀ'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/Sya7Ma_eb2I/AAAAAAAAAMQ/3ep4-xLwUJI/s72-c/victor+catala1%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-4895529032738137530</id><published>2011-10-28T18:24:00.000+02:00</published><updated>2011-09-05T16:42:49.637+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cartellisme'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Modernisme'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arquitectura'/><title type='text'>EL MODERNISME</title><content type='html'>Abans de començar la lectura de &lt;i&gt;Solitud&lt;/i&gt;, de Víctor Català, hauríem de conèixer el seu context cultural, per això ens interessarem pel moviment modernista.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16585"&gt;&lt;img alt="Edu3.cat" border="0" height="39" src="http://www.edu3.cat/img/logo_embed.png" title="Edu3.cat" width="37" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;object classid="clsid:CFCDAA03-8BE4-11cf-B84B-0020AFBBCCFA" height="30" id="rvocx" width="82"&gt;&lt;param name="src" value="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/barcelona/5m3933.rm"&gt;&lt;param name="autostart" value="false"&gt;&lt;param name="controls" value="PositionField"&gt;&lt;param name="console" "video16585"&gt;&lt;embed src="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/barcelona/5m3933.rm" width="82" height="30" controls="PositionField" type="audio/x-pn-realaudio-plugin" console="video16585" autostart="false"&gt;&lt;/EMBED&gt;&lt;/OBJECT&gt;&lt;br /&gt;&lt;object classid="clsid:CFCDAA03-8BE4-11cf-B84B-0020AFBBCCFA" height="30" id="rvocx" width="82"&gt;&lt;param name="src" value="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/barcelona/5m3933.rm"&gt;&lt;param name="autostart" value="false"&gt;&lt;param name="controls" value="PositionField"&gt;&lt;param name="console" "video16585"&gt;&lt;embed src="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/barcelona/5m3933.rm" width="82" height="30" controls="PositionField" type="audio/x-pn-realaudio-plugin" console="video16585" autostart="false"&gt;&lt;/EMBED&gt;&lt;/OBJECT&gt;&lt;object classid="clsid:CFCDAA03-8BE4-11cf-B84B-0020AFBBCCFA" height="30" id="rvocx" width="82"&gt;&lt;param name="src" value="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/barcelona/5m3933.rm"&gt;&lt;param name="autostart" value="false"&gt;&lt;param name="controls" value="PositionField"&gt;&lt;param name="console" "video16585"&gt;&lt;embed src="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/barcelona/5m3933.rm" width="82" height="30" controls="PositionField" type="audio/x-pn-realaudio-plugin" console="video16585" autostart="false"&gt;&lt;/EMBED&gt;&lt;/OBJECT&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A Catalunya, el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Context polític i econòmic&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs); la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista; també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, amb la pèrdua de les darreres colònies americanes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;L'arquitectura modernista&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el qual guarda un cert paralel·lisme. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Trets formals del Modernisme&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- el predomini de la corba sobre la recta, &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- l'asimetria, &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- el dinamisme de les formes, &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- l'ús freqüent de motius vegetals i naturals &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- i les figures de dona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Fonts i recursos:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;Aplicació interactiva&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.xtec.cat/aulanet/gaudi/gaudi1.html"&gt;http://www.xtec.net/aulanet/gaudi/&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;El Modernisme amb il.lustracions&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.gaudiallgaudi.com/C0003.htm"&gt;http://www.gaudiallgaudi.com/C0003.htm&lt;br /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Gaudí i el Modernisme&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.bcn.es/turisme/catala/turisme/llocs/14_0.htm"&gt;http://www.bcn.es/turisme/catala/turisme/llocs/14_0.htm&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ACTIVITATS&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1) Elabora un dossier amb imatges comentades que il·lustrin l'estètica modernista en els edificis, en els cartells o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els mosaics, en els diversos elements decoratius, en l'escultura, en els vitralls, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2) En quin període de temps té lloc el Modernisme?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3) En quins àmbits de les arts es manifesta amb més força el Modernisme?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4) Cita tres tipus d'edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5) Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement a la Catalunya de finals del segle XIX?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;6) Quines són les principals característiques formals que defineixen l'art modernista?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;7) Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta'ls.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Adreça d'interès:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.rutadelmodernisme.com/default.aspx?idioma=ca&amp;amp;contenido=body_rutamodernisme_01l.htm"&gt;Ruta del Modernisme a Barcelona&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-4895529032738137530?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/4895529032738137530/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=4895529032738137530' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/4895529032738137530'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/4895529032738137530'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2009/10/el-modernisme.html' title='EL MODERNISME'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-7622060432161108128</id><published>2011-10-19T23:19:00.000+02:00</published><updated>2011-09-05T16:42:09.016+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Maria Rosa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Poe'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cinema'/><title type='text'>El cor delator (The tell-tale heart), d'Edgar Allan Poe</title><content type='html'>Després de llegir el relat a classe, visualitza l'adaptació cinematogràfica de l'obra original de Poe &lt;i&gt;El cor delator&lt;/i&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Comenta què t’ha semblat. Et sembla que és respectuós amb el text original? Quines diferències has copsat entre l’adaptació audiovisual i el relat original? &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/sl1l6v0ydfQ&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/sl1l6v0ydfQ&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-7622060432161108128?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/7622060432161108128/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=7622060432161108128' title='7 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/7622060432161108128'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/7622060432161108128'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2009/10/el-cor-delator-tell-tale-heart-dedgar.html' title='El cor delator (The tell-tale heart), d&apos;Edgar Allan Poe'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-567634534424598978</id><published>2011-10-03T17:35:00.000+02:00</published><updated>2011-09-05T16:41:05.502+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Maria Rosa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Zola'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cinema'/><title type='text'>GERMINAL (1993) - DEL CINEMA A LA LITERATURA: LA DESIGUALTAT SOCIAL</title><content type='html'>El món dels treballadors entra amb força en la novel·la naturalista de finals del segle XIX, però també es fa present en el teatre. Els drames de base realista (&lt;i&gt;Maria Rosa&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;Terra baixa&lt;/i&gt;, &lt;i&gt;La filla de mar&lt;/i&gt;) d'Àngel Guimerà plantegen un conflicte social emmarcat en diversos àmbits laborals, encara que aquesta qüestió quedi atenuada per la temàtica amorosa. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Germinal_(novela)"&gt;&lt;i&gt;Germinal&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; és l'adaptació cinematogràfica de la novel·la del mateix títol &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89mile_Zola"&gt;d'Émile Zola&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/n9TfD3qCwOg&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/n9TfD3qCwOg&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Després de veure el vídeo, llegeix amb atenció el següent fragment de la novel·la:&lt;br /&gt;(...) Hom treballava com unes bèsties brutes fent un treball com no el feien els qui en altre temps eren condemnats a galeres; ben sovint hom hi deixava la pell, i tot això per no arribar ni a tenir un xic de carn a la taula a l'hora de sopar. És clar que menjaven tots plegats, però tan poc que tot just es matenien per a no consumir-se endeutats fins al coll i perseguits com si haguessin furtat el poc pa que menjaven. (...) &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-S'han de deixar les coses com són (...) Els caps són molt sovint mala gent, però, de caps, n'hi haurà sempre, no? És inútil que ens hi amoïnem.&lt;br /&gt;Tot d'una Étienne s'animava. I ara! L'obrer no podrà pensar? Precisament les coses canviarien aviat, perquè ara l'obrer començava a pensar. Als temps del vell Bonnemort l'obrer vivia dins la mina com una bèstia, com una màquina d'extreure hulla, sempre sota terra, amb les orelles i els ulls tapats als esdeveniments de l'exterior. Per això els rics que governaven s'entenien perfectament i venien i compraven l'obrer i li devoraven la carn sense que ell se n'adonés. Però ara el minaire es desvetllava, germinava al fons de la terra com una veritable llavor. Un bon matí tots veurien allò que creixia al mig dels camps; sí, creixerien uns homes, un exèrcit d'homes que restablirien la justícia. ¿Per ventura d'ençà de la Revolució no eren iguals tots els ciutadans? Ja que anaven a votar tots plegats ¿per què l'obrer havia de continuar essent l'esclau del patró que el pagava?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;ACTIVITATS &lt;br /&gt;&lt;/b&gt;-Ara respon les següents preguntes:&lt;br /&gt;1. Quina és la història que se'ns explica a &lt;i&gt;Germinal&lt;/i&gt;? Quin moment històric i social ens descriu?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2. A quin &lt;a href="http://www.xtec.es/~jpoley/la_nove.la%20al%20segle%20xix.htm#El Naturalisme"&gt;corrent literari &lt;/a&gt;pertany la novel·la Germinal? Quines són les seves &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme_i_realisme_al_teatre_dels_segles_XIX_i_XX"&gt;característiques&lt;/a&gt;?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3. Al text, Bonnemort i Étienne expressen les seves opinions sobre la situació dels miners. Tenen visions diferents de com caldria actuar davant les injusticies que pateixen. I tu, què en penses: cal enfrontar-se als poderosos o cal adoptar una actitud passiva? Comenta-ho relacionanant el text i les imatges del film.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4. Penses que el títol de l'obra pot tenir un caràcter simbòlic? Relaciona amb les últimes línies del text.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5. Podem relacionar aquesta problemàtica social amb la que viuen els personatges de &lt;i&gt;Maria Rosa&lt;/i&gt;? Quines actituds manifesten la Tomasa i en Quirze? Analitza la temàtica social a l'obra que ens ocupa.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-567634534424598978?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/567634534424598978/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=567634534424598978' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/567634534424598978'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/567634534424598978'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2009/10/germinal-1993-del-cinema-la-literatura.html' title='GERMINAL (1993) - DEL CINEMA A LA LITERATURA: LA DESIGUALTAT SOCIAL'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-3447897439041622468</id><published>2011-09-05T16:44:00.000+02:00</published><updated>2011-09-05T16:39:51.152+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Renaixença'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Guimerà'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatre'/><title type='text'>ÀNGEL GUIMERA: VIDA I OBRA</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/Scps9L9ENcI/AAAAAAAAAGc/tu0bAPz47x8/s1600-h/20070418klplylliu_167.Ies.SCO%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5317182108501030338" src="http://1.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/Scps9L9ENcI/AAAAAAAAAGc/tu0bAPz47x8/s200/20070418klplylliu_167.Ies.SCO%5B1%5D.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 200px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 157px;" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Àngel Guimerà és una de les figures cabdals del teatre català del XIX. Les seves obres barregen elements romàntics, realistes i naturalistes (Naturalisme francès).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Víctor Hugo és l'ascendent romàntic de més pes en l'obra de Guimerà, d'ell va adoptar la tendència a l'universalisme (els grans temes que han afectat de sempre la Humanitat).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;BIOGRAFIA&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Àngel Guimerà i Jorge va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924. Fill de mare canària i pare català. La família s'instal·la al Vendrell quan el fill era petit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A finals dels anys 60, Guimerà era un intel·lectual molt actiu, escrivia poesia i publicava en la premsa catalanista. L'any 1871 és un dels fundadors del diari La Renaixença, posteriorment en fou director, i destacà pel caràcter encès dels seus articles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 1877 obté tres premis als Jocs Florals (certamen literari de gran prestigi), fet que el col·loca, juntament amb Verdaguer, en un lloc de privilegi entre els escriptors de l'època.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Guimerà va recórrer les terres catalanes i prengué consciència del sistema caciquista que la política del moment no combatia. Per això va prendre una postura activa socialment.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;PRODUCCIÓ LITERÀRIA&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Característiques principals: fons religiós clarament catòlic i idealització del món rural, com a representació de seu ideal de catalanitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A l'obra de Guimerà el tema de la possessió amorosa hi apareix unit al sentiment de marginació o alienació. Els personatges viuen turmentats per passions intenses i desigs irreprimibles que xoquen amb les convencions socials.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lingüísticament proposa un model de llengua col·loquial però acurat, tot evitant arcaismes i cultismes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Primera etapa (1879-1890)&lt;/strong&gt;. Consta de sis tragèdies romàntiques, escrites en vers i amb personatges aristocràtics, que extreu de les fonts bíbliques i medievals.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D'aquesta època és &lt;strong&gt;&lt;em&gt;Mar i cel&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Segona etapa (1890-1900). &lt;/strong&gt;Els drames realistes. Consta de catorze obres, essent-ne una de les més reeixides &lt;strong&gt;&lt;em&gt;La filla del mar &lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;(1900). Passa del vers a la prosa, s'apropa a la realitat contemporània i accentua la crítica social i política. Les obres d'aquesta etapa tenen totes un final tràgic, relacionat amb la mort o l'homicidi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D'aquesta etapa és &lt;strong&gt;&lt;em&gt;Terra baixa&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;, l'obra de Guimerà potser més coneguda, i també &lt;strong&gt;&lt;em&gt;Maria Rosa&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;. En la primera el personatge de Manelic, ànima ingènua i apassionada, s'enfronta per amor (Marta) al poder opressor (Sebastià).A &lt;em&gt;Maria Rosa &lt;/em&gt;la protagonista lluita perquè el seu marit acusat injustament d'assassinat sigui exculpat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Guimerà va ser un escriptor i dramaturg amb una forta repercussió social i amb un enorme èxit popular, una de les figures més emblemàtiques del catalanisme militant. Va ser candidat al Nobel de literatura el 1913. No l'aconseguí, però no es pot negar la repercussió internacional que va assolir. La seva obra ha estat traduïda a totes les llengües occidentals i se'l contempla com un dramaturg universal. Podem dir que va ser l'autor més important del teatre, no sols a Catalunya sinó a tota la Península, en el seu temps.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Bibliografia&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;FÀBREGAS, X. (1984), "Teatre del segle XIX", dins Història de la literatura catalana. Barcelona, Ed. 62, vol. 1.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A. CARBONELL i M. CASSANYES, Llengua i literatura, &lt;em&gt;Mirada 1&lt;/em&gt;, ed. Teide, 2008&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: #cc0000;"&gt;&lt;u&gt;ESTUDI D'UNA OBRA LITERÀRIA: DOSSIER DE TREBALL DE &lt;em&gt;MARIA ROSA&lt;/em&gt;&lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.scribd.com/doc/37502367/Estudi-de-Maria-Rosa" style="-x-system-font: none; display: block; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 14px Helvetica,Arial,Sans-serif; margin: 12px auto 6px; text-decoration: underline;" title="View Estudi de Maria Rosa on Scribd"&gt;Estudi de Maria Rosa&lt;/a&gt; &lt;object data="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf" height="600" id="doc_264445031706295" name="doc_264445031706295" style="outline-color: invert; outline-style: none; outline-width: medium;" type="application/x-shockwave-flash" width="100%"&gt; &lt;param name="movie" value="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf"&gt;&lt;param name="wmode" value="opaque"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#ffffff"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowScriptAccess" value="always"&gt;&lt;param name="FlashVars" value="document_id=37502367&amp;amp;access_key=key-f0vse6id9203gpsiuv9&amp;amp;page=1&amp;amp;viewMode=list"&gt;&lt;embed id="doc_264445031706295" name="doc_264445031706295" src="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf?document_id=37502367&amp;amp;access_key=key-f0vse6id9203gpsiuv9&amp;amp;page=1&amp;amp;viewMode=list" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="600" width="100%" wmode="opaque" bgcolor="#ffffff"&gt;&lt;/embed&gt; &lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-3447897439041622468?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/3447897439041622468/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=3447897439041622468' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/3447897439041622468'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/3447897439041622468'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2009/09/angel-guimera-vida-i-obra_26.html' title='ÀNGEL GUIMERA: VIDA I OBRA'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/Scps9L9ENcI/AAAAAAAAAGc/tu0bAPz47x8/s72-c/20070418klplylliu_167.Ies.SCO%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-2861059913730721256</id><published>2011-09-05T16:43:00.000+02:00</published><updated>2011-09-05T16:39:16.940+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Renaixença'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatre'/><title type='text'>UNITAT 1: EL TEATRE AL SEGLE XIX.</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.scribd.com/doc/20258102/UNITAT-1" style="-x-system-font: none; display: block; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 14px Helvetica,Arial,Sans-serif; margin: 12px auto 6px; text-decoration: underline;" title="View UNITAT 1 on Scribd"&gt;UNITAT 1&lt;/a&gt; &lt;object data="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf" height="600" id="doc_841327313105920" name="doc_841327313105920" style="outline-color: invert; outline-style: none; outline-width: medium;" type="application/x-shockwave-flash" width="100%"&gt; &lt;param name="movie" value="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf"&gt; &lt;param name="wmode" value="opaque"&gt; &lt;param name="bgcolor" value="#ffffff"&gt; &lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt; &lt;param name="allowScriptAccess" value="always"&gt; &lt;param name="FlashVars" value="document_id=20258102&amp;amp;access_key=key-28eciaj52w2hdgpfs2sh&amp;amp;page=1&amp;amp;viewMode=list"&gt; &lt;embed id="doc_841327313105920" name="doc_841327313105920" src="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf?document_id=20258102&amp;amp;access_key=key-28eciaj52w2hdgpfs2sh&amp;amp;page=1&amp;amp;viewMode=list" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="600" width="100%" wmode="opaque" bgcolor="#ffffff"&gt;&lt;/embed&gt; &lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-2861059913730721256?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/2861059913730721256/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=2861059913730721256' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/2861059913730721256'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/2861059913730721256'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2009/09/unitat-1-el-teatre-al-segle-xix.html' title='UNITAT 1: EL TEATRE AL SEGLE XIX.'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-7345854088800627757</id><published>2011-09-05T16:42:00.000+02:00</published><updated>2011-09-05T16:38:37.580+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Renaixença'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Pitarra'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Guimerà'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Teatre'/><title type='text'>EL TEATRE DE SEGLE XIX: DE PITARRA A GUIMERÀ</title><content type='html'>&lt;a title="View Entorn de la literatura catalana de la Restauració on Scribd" href="http://www.scribd.com/doc/13494061/Entorn-de-la-literatura-catalana-de-la-Restauracio" style="margin: 12px auto 6px auto; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 14px; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; -x-system-font: none; display: block; text-decoration: underline;"&gt;Entorn de la literatura catalana de la Restauració&lt;/a&gt; &lt;object codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" id="doc_205551779482572" name="doc_205551779482572" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" align="middle" height="500" width="100%" &gt;  &lt;param name="movie" value="http://d.scribd.com/ScribdViewer.swf?document_id=13494061&amp;access_key=key-10ychj8aag665lxoc1x6&amp;page=1&amp;version=1&amp;viewMode="&gt;&lt;param name="quality" value="high"&gt;&lt;param name="play" value="true"&gt;&lt;param name="loop" value="true"&gt;&lt;param name="scale" value="showall"&gt;&lt;param name="wmode" value="opaque"&gt;&lt;param name="devicefont" value="false"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#ffffff"&gt;&lt;param name="menu" value="true"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowScriptAccess" value="always"&gt;&lt;param name="salign" value=""&gt;&lt;embed src="http://d.scribd.com/ScribdViewer.swf?document_id=13494061&amp;access_key=key-10ychj8aag665lxoc1x6&amp;page=1&amp;version=1&amp;viewMode=" quality="high" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" play="true" loop="true" scale="showall" wmode="opaque" devicefont="false" bgcolor="#ffffff" name="doc_205551779482572_object" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" salign="" type="application/x-shockwave-flash" align="middle"  height="500" width="100%"&gt;&lt;/embed&gt;   &lt;/object&gt; &lt;div style="margin: 6px auto 3px auto; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 12px; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; -x-system-font: none; display: block;"&gt;&lt;a href="http://www.scribd.com/upload" style="text-decoration: underline;"&gt;Publish at Scribd&lt;/a&gt; or &lt;a href="http://www.scribd.com/browse" style="text-decoration: underline;"&gt;explore&lt;/a&gt; others:         &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-7345854088800627757?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/7345854088800627757/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=7345854088800627757' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/7345854088800627757'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/7345854088800627757'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2009/09/el-teatre-de-segle-xix-de-pitarra.html' title='EL TEATRE DE SEGLE XIX: DE PITARRA A GUIMERÀ'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2438205045209132734.post-2031244471781901074</id><published>2011-09-05T16:40:00.000+02:00</published><updated>2011-09-05T16:36:12.190+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Renaixença'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Guimerà'/><title type='text'>LA LITERATURA CATALANA DURANT LA RENAIXENÇA</title><content type='html'>Autors com &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jacint_Verdaguer_i_Santal%C3%B3"&gt;Jacint Verdaguer&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera"&gt;Àngel Guimerà &lt;/a&gt;o &lt;a href="http://www.escriptors.com/autors/ollern/"&gt;Narcís Oller&lt;br /&gt;&lt;/a&gt; han esdevinguts autèntics clàssics de les lletres catalanes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Reviseu aquesta presentació per fer-vos una idea de quin era context sociocultural a la Catalunya del XIX i del camí cap a la restauració plena i definitiva de la literatura escrita en català.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="__ss_875947" style="text-align: left; width: 425px;"&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/aalmodis/renaixena-presentation-875947" style="display: block; font: 14px Helvetica,Arial,Sans-serif; margin: 12px 0px 3px; text-decoration: underline;" title="Renaixença"&gt;Renaixença&lt;/a&gt;&lt;object height="355" style="margin: 0px;" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=renaixena-1230502559075175-1&amp;amp;stripped_title=renaixena-presentation-875947" /&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"/&gt;&lt;param name="allowScriptAccess" value="always"/&gt;&lt;embed src="http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=renaixena-1230502559075175-1&amp;amp;stripped_title=renaixena-presentation-875947" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="355"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="font-family: tahoma,arial; font-size: 11px; height: 26px; padding-top: 2px;"&gt;View more &lt;a href="http://www.slideshare.net/" style="text-decoration: underline;"&gt;presentations&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://www.slideshare.net/aalmodis" style="text-decoration: underline;"&gt;aalmodis&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/2438205045209132734-2031244471781901074?l=lectoralia.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lectoralia.blogspot.com/feeds/2031244471781901074/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=2438205045209132734&amp;postID=2031244471781901074' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/2031244471781901074'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2438205045209132734/posts/default/2031244471781901074'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lectoralia.blogspot.com/2009/09/la-literatura-catalana-durant-la.html' title='LA LITERATURA CATALANA DURANT LA RENAIXENÇA'/><author><name>Plaerdemavida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10213166660703486512</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='24' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/_DCQrlxcYWoY/SOf6iuaIe-I/AAAAAAAAADQ/U8In-UirhlA/S220/Sic%C3%ADlia+2006+8.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
