EL MODERNISME

Abans de començar la lectura de Solitud, de Víctor Català, hauríem de conèixer el seu context cultural, per això ens interessarem pel moviment modernista.

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.

Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.





A Catalunya, el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges.

Context polític i econòmic

El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.

L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs); la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista; també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.

Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, amb la pèrdua de les darreres colònies americanes.

L'arquitectura modernistaL'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el qual guarda un cert paralel·lisme.

És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

Trets formals del Modernisme
Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir:

- el predomini de la corba sobre la recta,

- l'asimetria,

- el dinamisme de les formes,

- el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se,

- l'ús freqüent de motius vegetals i naturals

- i les figures de dona.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.


Fonts i recursos:Aplicació interactiva
http://www.xtec.net/aulanet/gaudi/
El Modernisme amb il.lustracions
http://www.gaudiallgaudi.com/C0003.htm
Gaudí i el Modernisme
http://www.bcn.es/turisme/catala/turisme/llocs/14_0.htm


ACTIVITATS

1) Elabora un dossier amb imatges comentades que il·lustrin l'estètica modernista en els edificis, en els cartells o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els mosaics, en els diversos elements decoratius, en l'escultura, en els vitralls, etc.

2) En quin període de temps té lloc el Modernisme?

3) En quins àmbits de les arts es manifesta amb més força el Modernisme?

4) Cita tres tipus d'edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.

5) Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement a la Catalunya de finals del segle XIX?

6) Quines són les principals característiques formals que defineixen l'art modernista?

7) Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta'ls.

Adreça d'interès:

Ruta del Modernisme a Barcelona


Modernisme/Noucentisme

MAR I CEL (1987), de Dagoll Dagom: EL MUSICAL

Mar i Cel, d'Àngel Guimerà, va ser portada al teatre per Dagoll Dagom l'any 1987 i posteriorment l'any 2004. L'exitós musical del mateix nom va comptar amb la col·laboració de Xavier Bru de Sala i Albert Guinovart, en l'adaptació de text i l'adaptació musical respectivament

 Vegeu i escolteu amb atenció la Cançó de Blanca i Saïd del musical Mar i cel.





 Després de veure el vídeo, responeu les preguntes següents:

1. A quin moment de la tragèdia es correspon aquesta cançó? Citeu l'acte i l'escena.
2. Cerqueu la lletra de la Cançó de Blanca i Saïd. Penseu que té la mateixa intensitat dramàtica que el text original? Argumenteu-ho.
3. Quines són les diferències més significatives entre la versió musical i la tragèdia de Guimerà? Feu-ne un breu comentari

ROMEU I JULIETA (1968) - DEL CINEMA A LA LITERATURA: L'AMOR IMPOSSIBLE

Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare en quasi-sonets, és a dir, en versos hendecasíl·labs. Conta els amors de Romeu i Julieta, contraris a l'enemistat dels seus pares, de les famílies Montagú i Capulet "Romeo Montesco i Julieta Capulleto". Fou escrita per Shakespeare en una relativament primerenca conjuntura de la seva carrera literària, molt probablement el 1594 o el 1595.

La tragèdia dels joves enamorats pot ser vista com una obra extraordinària, en efecte, en la tragèdia es fonen l'amor i la mort i és comparada amb "una tempesta de sang" on aquesta obsessió mai no havia estat tan bellament descrita.

 Romeu i Julieta (1968), de Franco Zefirelli, és l'adaptació cinematogràfica de la tragèdia homònima de Wialliam Shakespeare.

-Després de veure el vídeo, llegeix amb atenció el següent fragment:


Fragment de l’escena segona de l’acte segon de Romeu i Julieta
ROMEU
Parla:
torna a parlar, àngel meu, que aquesta nit
llueixes amb tal glòria allà a l’altura
com ho fa un missatger alat del cel
als ulls meravellats d’aquells mortals
que el contemplen, tirant el cap enrere,
quan ell cavalca els núvols cançoners  
per solcar l’amplitud del si de l’aire.
JULIETA
Oh, Romeu! Oh, Romeu! Per què ets Romeu?
Renega els pares i refusa el nom;
o, si no ho vols, jura ser el meu amor
i jo ja no seré una Capulet.
ROMEU
[A part] L’escolto més estona, o li responc?
JULIETA
De tu, només el nom m’és enemic;
tu ets tu: no ho ets pas, un Montagut.
Què és un Montagut? No és mà, ni peu,
ni braç, ni cara, ni cap altre membre
d’un cos humà. Oh, sigues un altre nom!
Què val un nom? Girant el de la rosa,
faria la mateixa dolça flaire.
També Romeu, si no es digués Romeu,
servaria els encisos que ja té
sense aquest títol. Treu-te el nom, Romeu,
i a canvi del que no és cap part de tu,
pren-me sencera a mi.
ROMEU
I jo et prenc pel mot:
digue’m només “Amor”, en nou bateig,
i ja no tornaré a ser mai Romeu.
JULIETA
¿Qui ets tu, que a l’empara de la nit
m’escoltes els secrets?
ROMEU
Si és amb un nom,
no sé com explicar-te qui sóc jo:
el meu nom, bella santa, m’és odiós,
perquè és un enemic de tu mateixa;
si només fos escrit, l’estriparia.
JULIETA
Encara no he begut ni cent paraules
d’aquests llavis, i ja en conec el so:
no ets, tu, Romeu, i doncs un Montagut?
ROMEU
Cap dels dos, si cap d’ells et desagrada.

SHAKESPEARE, William. Romeu i Julieta. Traducció de Miquel Desclot. Per al Teatre Lliure, Barcelona, 2002. Barcelona: Proa, 2004.

Traduït per Miquel Desclot

ACTIVITATS
1. Cerqueu informació sobre Romeu i Julieta, de William Shakespeare.
2. L'amor de Romeu i Julieta, com el de Saïd i Blanca, és impossible. Per què no poden ser feliços si s'estimen? Quines circumstàncies haurien de canviar perquè el seu amor fos possible? 
3. Recordeu altres històries d'amor impossible que acabin de manera tràgica? Argumenteu què tenen en comú amb Mar i cel.
4. Compareu el fragment anterior amb el parlament de Blanca a l'escena IX, de l'acte III de Mar i cel i feu-ne un comentari detallat (per entregar).